En una parcel.la de generoses dimensions en l’emblemàtic passeig del Remei de Caldes de Montbui, s’ens demana un projecte per la construcció d’un habitatge unifamiliar.

Plantegem l’habitatge adossat a l’habitatge veí, aparentment rebutjant l’orientació més favorable, però que ens permetrà disoldre l’impacte negatiu de la mitgera veïna, a la vegada que permetrà la construcció d’altres habitatges a la pròpia parcel.la en un futur si fos convenient, sense restar condicions d’habitabilitat a la vivenda que ara es projecta.

Articulem l’edificació al voltant de dos patis interiors, i vertebrant l’interior de l’habitatge al voltant de l’escala i els passos que actuen com a filtres entre interior i exterior. El canvi de nivells del sostre de planta primera permet fluir l’espai interior, omplint de llum l’habitatge, recuperant aquells principis que l’orientació proposada aparentment refusava.

La concepció a partir de formes pures seguint les directrius de la pròpia parcel.la i adaptant-se a elles a les diferents plantes, permet un diàleg tranquil, coherent i no agressiu amb l’entorn proper, altament apreciable des dels espais interiors.